ENTREVISTA A SARA BEIZTEGI

Sara Beiztegi es dedica professionalment a la pintura des de l´any 2006. Tres anys abans, l ´any 2003, es va traslladar a Madrid i València on va aprendre en diferents tallers de pintura i va assistir a classes de destacats pintors. Va tornar a Donostia i va començar a exposar a la ciutat. També ho va fer a l´Espai Catalunya.

Aquesta és la tercera vegada que exposa a la nostra seu. Ho farà fins el 13 de setembre. És la seva obra més recent, recopilada sota el títol de “Pintura en seda”, on destaca una gran verietat de colors i on predominen el temes de natura.

--Perquè ha usat la pintura en seda per aquesta mostra?

--He escollit aquesta tècnica perquè m´atreia la seva transparència i força cromàtica. Això també succeïa en les meves exposicions anteriors sobre pa d´or i argent. Una de les tècniques que faig servir també és l´aquarel.la. De fet, aquesta tècnica és el punt de partida de les altres.

--En què consisteix aquesta tècnica de pintura de seda?

--Aquesta pintura es realitza sobre una seda tensada en un bastidor en sentit horitzontal. Cal molta pràctica i s´ha de ser ràpid a l´hora d´aplicar les tintes ja que se sequen quasi al moment i si treballes a sobre o al costat del que has pintat poden quedar zones amb colors difuminats.

--En quins pintors s´inspira? Quin són els seus preferits?

-- Son molts. Alain Bonnefoit, Trevena, Jansem, Valdes, Klimt, Martina Dasnoy i d´altres més propers com Unzurrunzaga, San Salvador, San Felices y Argos.

--Sembla que el tema que domina en al seva pintura és la natura...

--Principalment flors. M´ofereixen poder pintar color y moviment. També pinto figures.

--Quines han estat fins ara les seves exposicions més importants?

--A banda de les tres del Via Fora, he exposat a Tabacalera, en una col.lectiva i a la Galeria Frade en Bilbo. La propera serà a Madrid el mes de noviembre.

--Considera que la vida artística de Donostia és prou activa?

--En aquests moments "alguna cosa es mou" a l´ Associació Artística de Gipuzkoa, de la que sóc membre. Crec que hi ha un buit artístic a nivell mitjà. Les institucions ajuden molt poc, així que han de prendre el relleu persones individuals amb grans dòsis d´entusiasme i esforç. No hauria de ser així. Donosti es mereix una Escola de Belles Arts i una sala d´exposicions municipal que pugui donar oportunitat al nous artistes perquè tinguin llocs on exposar abans de donar el salt a Arteleku, Tabacalera o el Koldo Mitxelena
 

Ramon Pujals Soriano