ENTREVISTA A RAFAEL CABALLERIA

Responsable de l'Àrea de les Comunitats Catalanes a l'Exterior

1)Què és i què representen les comunitats catalanes a l´exterior? Són com una mena d´ambaixades de Catalunya?

Les comunitats catalanes de l'exterior esdevenen entitats de caràcter bàsicament cultural que promouen i difonen la cultura catalana, en totes les seves vessants, arreu del món. Moltes vegades s'ha parlat d'ambaixades si bé no en el sentit estricte de la paraula. La seva tasca no respòn a aquest model sinó que es preferible parlar de diplomàtics públics, ja que una de les seves principals tasques és la d'explicar i fer entendre una manera de fer i de viure la vida, diguem-n'he a la "catalana".

2)En aquest moment quantes en som i quines són les més antigues?

Actualment hi ha 117 comunitats catalanes reconegudes pel Govern de la Generalitat arreu del món. La primera es va fundar el 1840 a l'Havana, la Societat de Beneficència de Naturals i Descendents de Catalunya. A partir d'aquí, i en el decurs dels anys, podem veure diferents moviments migratoris, ja siguin voluntaris o involuntaris, que han comportat l'aparició de les comunitats catalanes. Breument, podem distingir un primer període (finals del s. XIX i principis del XX) en el que es creen els casals de Buenos Aires, Rosario, Montevideo, Mèxic DF, Santiago de Xile,... un altre període motivat per l'exili i que comporta una altra presència a l'exterior (Marsella, Brussel·les, París, altres casals de Mèxic,...), un tercer període que comporta la creació de comunitats catalanes a Suïssa, Alemanya,...i un període ja més actual que respòn als moviments provocats pels desplaçaments de professionals, estudiants,... que avui en dia, i en el marc de les facilitats que hi ha, es desplaçen a viure en altres indrets més enllà del nostre país. Com a informació addicional, ja que he fet esment a la primera entitat fundada, cal destacar que la última que s´ha reconegut ha estat la comunitat catalana de Miami fa encara no un mes.

3)Quin tipus d´activtats solen fer? Seguir les tradicions catalanes o també , con nosaltres amb la Tamborrada, adaptar-se al lloc on són?

Les comunitats catalanes solen dur a terme dos tipus d'activitats bàsicament, les de promoció i difusió de la cultura catalana i les de caràcter social i integrador en la societat d'acollida. En el primer grup, que és al què es dona suport des de la Generalitat, s'inclouen tot tipus d'activitats, des de les de cultural tradicional i popular fins a les de manifestacions culturals més contemporànies. En el segon grup hi ha les activitats que permeten a la comunitat intergrar-se en el lloc i adquirir una presència i prestigi que els permeten poder difondre la cultura catalana amb un altre taranná i acceptació. Un bon exemple d'aquest segon grup és la Tamborrada que, de ben segur, ha permès a la vostre entitat ser considerada i respectada a Donosti.

4)Pel que sabeu, quin tipus de persona es sòcia d´una comunitat catalana a l´exterior?

No hi ha un cens de catalanes i catalans a l'exterior ni de membres de comunitats catalanes. Sí que és cert que disposem de números absoluts, que ens indiquen que hi ha aproximadament 250.000 catalanes i catalans residents a l'exterior i uns 18.000 que formen part d'una entitat catalana. De forma general, es pot veure que el perfil de membre d'una comunitat catalana varia segons el lloc on es trobi establerta aquesta. Així, als països del Con Sud d'Amèrica o Centreamèrica, Mèxic i Carib la mitjana d'edat és alta i tenen problemes de relleu generacional. A Nordamèrica i Europa el perfil ja és diferent, i, en general, la mitjana d'edat és menor. Però, repeteixo, encara no disposem de dades poblacionals de l'exterior si bé estem estudiant mecanismes per aconsseguir i poder disposar d'aquesta informació.

5)Com us manteniu en contacte amb comunitats tant llunyanes con la d´Austràlia, per exemple?

La utilització de les noves tecnologies està esdevenint clau en el manteniment de la relació amb les comunitats catalanes. Per tant, la informació es vehicula a través del web de les comunitats catalanes, del portal, encara poc conegut, de la Catalunya exterior, i ja d'una forma més personalitzada, del correu electrònic.

A banda, també editem un butlletí electrònic amb informacions administratives perquè les comunitats catalanes puguin seguir el "dia a dia" de les accions i programes que es desenvolupen des de l'Àrea de les Comunitats Catalanes.

6)Quins aventatges tenim els socis d´una comunitat catalana? Ajuts, cursets, subvencions...

Actualment hi ha diverses accions i programes adreçats als membres de les comunitats catalanes de l'exterior. Pels joves, per exemple, hi ha programes de beques per poder cursar estudis de tercer cicle a Catalunya (màsters, postgraus,...), o un curs de formació sobre gestió cultural que esdevé alhora un espai de reflexió i debat (el Fòrum Jove). També hi ha les diferents línies de subvencions que serveixen per col·laborar en les despeses de funcionament de les entitats, per a l'organització d'activitats culturals, i, fins i tot hi ha una línia per atendre situacions d'especial necessitat o precarietat de catalanes i catalans de l'exterior.

A banda dels programes més o menys estables també es realitzen altres accions puntuals que donen resposta a inquietuds que ens fan arribar les entitats: les reunions a nivell de xarxa geogràfica que s'organitzen cada dos anys a cadascuna de les zones on hi ha comunitats catalanes (Con Sud, Centreamèrica, Nordamèrica i Europa), els cursos de formació o perfeccionament d'àmbit temàtic,... en són exemples.

Un altra suport que reben les comunitats catalanes és el del suport per a l'ensenyament del català; actualment hi ha gairebé quaranta entitats d'arreu del món que reben ajut de la Secretaria d'Afers Exteriors per fer classes de català, amb un número important d'alumnes.

7)L´Espai Catalunya Topalekua tot just fa dos anys que existeix . Com valoreu la tasca que em fet fins ara?

La vostra entitat respon amb gran mesura a la idea d'entitat que volem promoure. Sens dubte que la vessant popular i tradicional s'ha de mantenir perquè forma part de la nostra història i sentiment, però cal tenir present que calen diversos factors addicionals per dur a terme una tasca efectiva d'acord amb els objectius que ens motiven a tots: la difusió cultural de qualitat, la integració de joves, la "complicitat" amb la societat d'acollida,... esdevenen peces claus per a l'èxit. A tot això cal afegir-hi una gestió professional i serisosa i, sens dubte, l'efectivitat està gairebé assegurada. En aquest sentit permeteu-me que us feliciti per la tasca feta i que és un plaer poder trobar entitats i persones, com la Cristina Lagé i la gent d'Espai Catalunya-Topalekua, que teniu tant clar quin ha de ser el model que s'ha d'assolir.

8)Per a nosaltres l´organització d´una tamborrada el dia de Sant Sebastià va ser una mena de culminació d´integració amb la cultura vasca i aquest fet ens va portar molta gent nova i jove que ha fet revifar l´Espai. És potser un petit exemple d´integració de les nostres costums a la dels llocs on hi estem?

Sí, i més que un petit exemple jo diria que és un "gran" exemple. La desconec força, però em fa l'efecte que la societat basca és molt gelosa de les seves costums i tradicions, i el fet que la vostra participació hagi estat tant ben acollida només vol dir una cosa, que la vostra integració es veu i es viu amb normalitat, que és com hauria de ser arreu. Malauradament hi ha moltes comunitats catalanes que no veuen encara aquesta necessitat d'integració social, i és per això que us felicito per la iniciativa i us encorat-jo a mantenir-la en el futur.

9) Cal dir per acabar que n éstem molt orgullosos de l´espai mainada que fa que els dissabtes a la tarda una dotzena de nenes i nens es trobin a l´Espai per compartir jocs i sobretot parlar en català.

Estic al corrent d'aquesta activitat, així com de la resta que organitzeu, a través de la Cristina. Abans he parlat que hi ha entitats que tenen problemes per assolir relleus generacionals. L'activitat dels esplais pels més petits no es tan sols una bona activitat sinó que la seva importància és cabdal. Per sort hi ha altres comunitats, encara que poques encara, que desenvolupen accions semblants, i en totes el nivell de satisfacció és molt elevat. La nostra intenció és, en la mesura de les nostres possibilitats, donar-lis suport i assessorament, i, en aquest sentit, em poso a la vostra disposició per rebre suggeriments o peticions que facin d'aquesta activitat un èxit i se'n garanteixi la seva continuitat.
 
 
Ramon Pujals i Soriano

Membre de la Junta Directiva de l'Espai Catalunya