Entrevista a Assumpta Montellà, historiadora i escriptora

El 17 d´abril l´escriptora mataronina Assumpta Montellà va presentar el seu segon llibre, El setè camió, a la nostra seu. L´any passat ja va estar amb nosaltres per donar-nos a conèixer el seu primer èxit La meternitat d´Elna. Després, fa pocs dies,va tornar per inaugurar l´exposició que podem veure aquests dies a la Casa de Cultura Ernest Lluch d´Amara sobre el seu primer èxit editorial. Fins i tot, el mateix dia 17 al matí va compartir la visita a l´exposició amb nois i noies d´ESO, que es van emocionar amb la mostra. Assumpta Montellà és una enamorada de la memòria oral i per tant el més important és, com destaca cada punt i moment, trepitjar territori. Així , va sorgir la història de El setè camió…

AM:-Necessitava fugir una mica del meu primer llibre, agafar distància, i no perdre la meva objectivitat. Vaig veure que havia de tornar a escriure i tornar  a l´Alt Empordà que és la zona de l´exili per excel.lència. Sabia que en un triangle de terrirori que va desde Figueres a El Perthus fins a Massanet de Cabrenys, hi ha llocs on la gent va viure l´exili. A La Vajol, començant de zero, i escoltant històries de la gent gran, em van explicar la El setè camió i vaig començar a tirar del fil.

P:-El títol sembla de cinema…
AM:A La Vajol, recorden en la seva memòria oral els últims set camions que van marxar cap a l´exili quan els nacionals acabavem d´entrar a Figueres. El títol és atractiu però gens buscat.
P:-I el setè, no va passar.
AM:-La memòria oral explica que aquests camions anaven carregats d´or de la República i eren els darrers que quedaven per passar la frontera del Perthus. Era el mes de febrer de 1939, dies de retirada cap a França. El setè camió va quedar enderrerit, per la gent i les bombes i l´oficial que el manava va girar cua cap a la mina de La Vajol, ja abandonada, a esperar una nova oportunitat. Ho va intentar el 6 i el  7 de febrer de 1939, però no va poder sortir. El dia 8, ho va tornar a intentar, però els nacionals ja havien entrat a Figueres i van volar el pont de l´Agullana i l´últim camió va quedar interceptat, sense poder creuar la frontera. L´oficial va descarregar l´or del camió i el va intentar passar per un coll de muntanya amb l´ajut de 14 mules, però de les 14 mules cap va arribar a passar la frontera. I , a La Vajol, ningú vol  explicar res més. I és que, obtenir dades mitjançant la memòria oral és moltes vegades complicat, perquè és terra de frontera i per tant, de contraband i de silenci.
P:-I a partir d´aquí…
AM:-. Després vaig fer una recerca de fets esmentats per historiadors locals, vaig anar a estudiar les biografies de l´ultim cap de la República, Juan Negrín, per fer-me una composició. També vaig haver de buscar papers del Banc d´Espanya i decrets de la República, per saber perquè aquest or estava a La Vajol i cap on anava. Per tant, perquè tantes dades no fessin la lectura molt feixuga vaig estriar un estil narratiu gairebé novelesc, l´assaig. Al final, sembla una història novelesca però en realitat és un llibre d´economia de guerra.
P:Pel que ens dius, sembla que encara hi ha moltes històries per descobrir a l´Àlt Empordà?
AM:-La nostre història contemporànea està molt fragmentada. És com un gran puzzle amb moltes peçes. Quan vas posant les diferents peçes al seu lloc és quan et va sortint l´argument. Crec que les històries hi són, el més important és descobrir-les: saber escoltar i buscar-les a vegades als llocs més insospitats. La història del Setè camió tothom la coneix a la zona fronterera, però quan passes Figueres cap el sud ja ningú n´ha sentit a parlar
P:-La guera civil i l´exili són els temes amb els que t´has especialitzat. Perquè?
AM:-És l´història més propera a nosaltres. Ens pot permetre entendre moltes coses del món actual.
P:-Creus que hi ha una mena de recuperació de tot el que envolta a la Guerra Civil? Per exemple, la Llei de la  Memòria Històrica .
AM.-Sembla que ara ja sigui políticament correcte parlar de la Guerra Civil. Les lleis de la memòria històrica s´han quedat curtes. La transició va ser molt fluixa i petita, i ara, la llei sembla que sigui un punt final, un ja no en parlem més.  Per molta gent no és així, hauria de ser un punt d´inici.
P:-Tornar a remoure le que va passar a molts no els hi agrada…
AM:-Crec que s´ha de passar pàgina però mai en blanc, perquè els que vinguin al derrere han de poder fer-se preguntes i trobar respostes.
P:-Quan tornaràs a trepitjar territori?
AM:-Ara estic fent promoció del segon llibre i La maternitat d´Elna segueix apretant amb  la novetat de l´edició en castellà. A la tardor, tornaré a posar el comptador a zero i tornaré a marxar al nord.
P:Dius que La maternitat d´Elna segueix apretant. L´èxit del primer llibre t´ha sorprès?
AM:-Jo hi creia molt en l´història, malgrat que, inicialment, els suports que vaig tenir van ser una mica superficials. Crec que al final, la gent ha entès els valors que esmenta el llibre.
I que el llibre es converteix en película ja ha estat la cirereta del pastís...
AM:-Això sí que ha estat un cop de sort. Crec que hi ha una bona història perquè  Manel Huerga pugui fer una bona película que arribi a molta gent i que posi en imatges tot el que va patir aquella gent desgraciada, anònima i restablir una injustícia, perquè crec que mai no en parlarem prou dels exiliats anònims.

Ramon Pujals Soriano

Membre de la Junta Directiva de l'Espai Catalunya