Amb motiu de la celebració de la Diada de l'11 de Setembre, l'Espai Catalunya Topalekua va decidir homenatjar a diferejnts esportistes catalans que juguen a Guipúscoa i a jugadors bascos que han jugat a Catalunya. Després d'entregar l'obsequi a cadascun d'ells, amb més tranquilitat, vam poder parlar amb la jugadora de bàsquet l´Hondarribia-Irún, Ester Farré, en representació dels esportistes catalans que treballen al Pais Basc:

P-Com van els primers mesos a Hondarrbia?

Ferré: Molt bé, el club ens ha acollit molt bé. Visc molt a prop del pavelló i Hondarribia és molt petit i acollidor.

P-I el club?

F: És un club molt professional, però a la vegada et sents com a a casa teva. El fet que sigui un matrimoni el que mani al club, el fa molt peculiar. A més, el personal t´ajuda molt i et fa estar com a casa.

P:-I el fet que l´entrenador sigui el Joan Albert Cuadrat encara millor...

F:-Per suposat. Tot i que quan vaig fitxar no se sabia qui seria el tècnic, reconec que ha estat una sorpresa agradable.

P:I l´equip, després d´un any sense play-off, torneu a aspirar al màxim.

F: Crec que s´ha fet un bon equip, amb jugadores amb experiència i lluitarem per tornar a dalt de tot.

Per l´altra banda, Periko Alonso, va estar sis anys a Catalunya, tres al Barça i tres al Sabadell.

P: Quins records tens del teu pas per Catalunya?

Periko: Molt bons. Vam passar uns anys inoblidables amb la meva dona i fins i tot el meu fill petit és català ja que va nèixer durant aquells anys.

P:Després van anar arribant a Catalunya López Rekarte, Txiki, Bakero...

Periko: Sí, la veritat és que hi havia molt bona relació entre els dos clubs i potser, arran de guanyar les dues lligues seguides, es van fixar més amb nosaltres.

P:-Txiki, per exemple ja s´ha quedat al Barça. Ara tot és molt diferent, envers aqueslls anys...

Periko. Tot ha canviat molt. Tot és molt més professional, però les relacions amb Catalunya i Euaskadi es mantenen i es mantindran.

La sensació de la nit van ser els dos equips de rem femenins. Eugeni Pera, és el president del Clu de Rem Badalona, entitat fundada al 2004 i que actualment té més de 50 socis.

P- Com neix la possibilitat de venir a la I Bandera Femenina de la Concha?

Eugeni: Fa molts anys que venim a veure les regates de la Concha i tenim molt bona relació amb la gent d'Hondarribia. Ens van trucar i després de parlar amb el club de Santa Cristina d´Aro per completar l´embarcació, van decidir venir.

P-Com us plantejeu la regata de la Concha? E: Venim a aprendre. Sabem que les gallegues porten un bon equip, Zumaia també. Nosaltres venim a disfrutar de l´ambient i de la festa.

P; Una trainera és molt difernet del llagüt català...

E:Per suposat. A casa competim amb el llagüt on hi van vuit i el timoner. Aquí, la trainera és diferent. pesa molt més i hi van 14 persones i és molt més difícil de maniobrar, per això tindrem com a timoner a ala Maika Rodriguez per ajudar-nos.

Nuria Rabanal ha estat durant molts anys l´entrenadora sénior del Club Rem Colera i ara porta la presidència del club junt amb el seu company Alex Campos.

P: Com es presenta la festa? Nuria: la veritat és que està a la Concha competint és un somni. Mai s´ens havia acodit que pioguessim competir a Donostia.

P: Tot i que fa anys que teniu relació amb Euskadi?

N: Sí, des de 2003 tenim relació amb Unai Elizasu que ens va comentar el fet de venir a competir aquí. Ell té molta relació amb Colera i fins i tot s´ha ofert a entrenar-nos per a la Concha.

P: No serà la primera vegada que veniu a al Concha?

N- Fa molts anys que venim d´espectadors, però aquest any serem protagonistes.