CRÒNICA D´UN VIATGE A FUNES

El dissabte 21 de març una part petita de la Tamborrada de l´Espai va marxar cap el  poble navarrès de Funes per tocar algunes peçes del mestre Sarriegui. La txaranga que ens acompanya des de fa dos anys la nit del patró és d´aquest poble del sud de Navarra i coneguts d´un dels nostres tamborrers, Sergio Mellado. De fet, tota la familia materna d´aquest company és nascuda a Funes.
Alguns van anar en cotxe i, d´altres vam preferir l´autobús. Una hora i mitja i ja erem a lloc. Vam arribar a la una. El Sergio ja ens esperava. Hi havia ambient de Festa Major: fires per a nens i nenes, carrers guarnits i les tanques de fusta als carrers per a les vaquillas de la tarda. Cal  dir, que aquesta és una de les tres Festes Majors del poble. És la que anomenen dels joves. Després n´hi ha una altra per Sant Isidre, al maig, i la d´agost, al voltant de la Mare de Déu.
El primer que vam fer és, com no!, anar-ho a remullar al Bar España, que està a la Plaça del mateix nom i on predominaba, a banda dels colors estatals, les semarretes del Reial Madrid. Després de mullar la gola, el Sergio, que ho tenia tot preparat, ens va portar en  al Barranco del Rey, un penyassegat des d´on hi ha una vista magnífica de la plana de la Ribera i és el punt on s´uneixen el riu Arga, que passa pel poble, i el Aragón que després desemboca a l´Ebre.
Després de la visita turística, a dinar. Vam fer via cap un restaurant de carretera, en un poblet al costat de Funes. Menestra de verdura de la terra, un carn guisada que es desfeia a la boca i pastissos. Cafè i els més agoserats van demanar licors variats.
Per païr el dinar, a la discoteca!. En un local del poble havien montat un dinar  i tocava l´orquestra Oasis. Éxits dels seixanta i setanta. Ningú ballava. Les noies de l´Espai van ser les primeres en fer-ho. Un pas doble o un ritme caribeny. Els homes de la Tamborrada ens ho miravem des del taulell. A les sis en punt, en punt, es va acabar. El que semblava que remanava les cireres a l´orquestra va anunciar que a la una de la matinada i tornarien.
Ara vaquillas. Déu n´hi do les banyes. No eren braus però si t´enganxaven...Vam estar gaudin dels espontanis que sortien a provocar les vaques. No en van enganxar a cap. Ja es començava a fer fosc. La temperatura havia anat baixant des del migdia, molt agradable, a les set de la tarda on el Cierzo començava a bufar i a refrescar l´ambient.
Poc a poc, ens vam anar a canviar. Els nois en un garatge d´un conegut de Sergio i les noies al txoko de la seva cuadrilla, antiga perruqueria, convertida en local social de la Peña Bimbazo.
A dos quarts de vuit estavem tots vestits i preparants. Alguns donostiarres que passaven el pont al poble es van acostar a saludar-nos. Vam assejar una mica. Sobre tot les marxes de velles i galls, les noves.
El vent era molt fort. Erem sis tambors i una dotzena de barrils. Eneka dirigia.  Una de les acompanyants va agafar la bandera de l´Espai i es va ficar al davant. Al començament la gent ens mirava incrèdula. Uns cuiners que toquen els timbals!. Després, quan ja ens vam aturar a la plaça d´Espanya, ens van començar a aplaudir molt. Eneka va cedir el bastó de comandament a l´anfitrió, Sergio Mellado, i l´aplaudiment encara va ser més gran.
Vam continuar cap a l´atra cantó del riu. Hi havia gent que ens seguia amb cadiretes de camping: quan paravem, les desplegaven i s´assentaven; quan tornavem a marxar, les plegaven i ens seguien. Curiós. El vent bufava fort, Els barrets no s´estaven quiets. Vam arribar a la part nova del poble. En un bar musical ens van convidar a cerveza. Després vam arribar a les fires. Feia fred. El vent tallava la cara. Com a última peça vam tocar la Marxa de Sant Sebastià, amb el gorro tret. Eren tres quarts de nou. Ens vam fer una foto amb la banda i cadascú a casa seva. Molts es van quedar de marxa. Van fer nit a l´hostal del poble. La resta vam tornar amb l´autobús. A les onze erem a l´Espai. Havia estat el nostre primer bolo com a Tamborrada. I això que només portem dos anys! El pròxim: Lleida. Uns esperem a tots!

Ramon Pujals