ENTREVISTA A MAMEN MARÍ, FOTÒGRAFA

-Cóm es va començar a interessar pel món de la fotografia?

-Vaig començar quan era petita, al costat del meu avi. Ell tenia una botiga de fotografia i jo tafanejava amb les seves coses i em deixava que l´ajudés. M´agradava molt l´olor del revelador, entrar al laboratori amb ell, planxar les fotos i tallar-les. Tinc molts bons records d´aquella època. Llavors no hi havia ordinadors, es treballava dur i el procés de revalar una imatge era molt llarg. Recordo que el meu avi treballava els diumenges fent fotos de grup, familiars o comunions. Des de llavors i fins ara he seguit fent fotos.

-L´ exposició que podem veure al Via Fora! fins mitjans d´abril és la seva última producció?

-Així és. Són les últimes feines que he anat fent els últims mesos.

-A la mostra predomina el blanc i negre. És una constant a la seva obra?

-Quasi sempre prefereixo el blanc i negre, poques vegades faig servir el color, només si les imatges són per encàrrec o el tema ho requereix. Pel meu treball habitual preferiexo el blanc i negre perquè crec que pots somniar més, imaginar el color com tu et sembli, o posar´ls-hi els colors que tu vols. Ara amb els aventatges de les càmeres digitals, pots decidir a l´últim moment: o en color o en blanc i negre. Abans havies d´escollir, prèviament, amb quina película volies treballar i no hi havia volta de full.

-El lema de la mostra és “Momentos de comunicación”. Quin significat té el títol?

-És una història personal. Moltes vegades em trobo parlant amb les meves fotos i d´aquí ve el títol.
 
-En què  s´inspira a l´hora de fer les imatges?. Té algún referent al món de la fotografia?

-Jo veig el món com les altres persones, suposo, el que passa és que els fotògrafs ens fixem més en tot. Encara que veiem cada dia el mateix, sempre hi ha algún detall que descobreixes nou. Normalment som gent molt sensible i amb molta memoria visual, capaços d´explicar i ensenyar en una imatge totes les coses que veiem:podem denunciar, mentir, agradar, enfadar, fer riure o plorar i fer que les coses es vegin d´una altra manera. Us animo a que ho proveu. De veritat, enganxa.
Quan miro una imatge, necesito que m´expliqui alguna cosa, que m´impacti, que em faci sentir alguna cosa i que tingui ganes de tornar-la a veure. Si això no pasa, em resulta difícil opinar. Li dono més valor a això que a la técnica de la foto.
Els meus referents són, per dir-ne alguns :IRVING PENN, retratiste,  RICHARD AVEDON , i JAN SAUDEK, per provocador. I tres dones : OUKA LELE, ISABEL MUÑOZ y CRISTINA GARCIA RODER
-Quines tècniques fa servir habitualment?

- Sempre disparo en RAW, ho descarrego tot i  “NETEJA” en el Bridge,sóc molt crítica amb mi mateix i llenço tot el que no val. Amb photoshop, en ACR ajusto la llum, el color,… Després paso a retocar, segons la imatge amb unes eines o altres
 

-Es pot arribar a viure de la fotografía?

-Com a totes les professions es difícil començar, però si fas les coses bé, la feina arriba. Les dones em hagut de lluitar molt per treure el cap a la professió. Conec grans fotògrafes. Sabéu qui va ser la primera dona fotògrafa? JULIA MARGARET CAMERON, va néixer l´any 1815 i feia fotografíes de l´època impressionants..

Ramon Pujals