Crónica de Sant Jordi
|
CRÒNICA DE LA DIADA DE SANT JORDIDiumenge 26 d´abril. El dia va nèixer trist. Plovia. Res a a veure amb el de Sant Jordi on el Sol va estar present tot el dia. A les onze l´Isabel Navarro i la gent d´Elkar ja tenia quasi bé llest la paredeta de llibres sota el tèndal del Via Fora. En un cantó, els infantils, després, llibres de butxaca. Més enllà, els d´euskera i al final, els de castellà. Un gran cubell de roses vermelles feien costat als llibres: els dos símbols de la festa. A dalt, l´ikurriña i al costat, la senyera. De fons, la música de Pau Casals, A les dotze ja havia deixat de ploure. El Via Fora ja estava ple. Gent coneguda del món del periodisme, la cuina, la política i de la vida ciutadana. Molts socis també es van acostar a l´Espai per celebrar el dia del patró de Catalunya. Arantza Zugasti va obrir l´acte, parlant en català, euskera i castellà. Tot seguit, la presidenta de l´Espai, Cristina Lagé, va oferir una petita introducció dels Primers Premis de l´Espai Catalunya Topalekua, que posen l´enfasis en la relació entre Catalunya i Euskal Herria i sobre tot en al gent que ha contribuit a estrènyer més els llaços entre els dos pobles. El primer premi va ser per Aitor Arruti, representant de la Euskal Etxea de Barcelona. El conseller de la junta, Ramon Pujals, va recordar els 30 anys d´història de la seu basca de la capital catalana i l´exemple que ha representat per a l´Espai Catalunya de Donostia, que només porta tres anys d´existència Tots seguit, va sonar el violonxel de Pablo Sánchez, un estudiant de musikene de 23 anys, amb una primera peça de Pau Casals. El silenci era impactant. Després, el regidor de cultura de l´Ajuntament de Sant Sebastià. Ramon Etxezarreta va presentar al segon guardonat: el cineasta Juanba Bersategi. Etxezarreta va lloar la feina del director i la seva llarga amistat. També va esmentar que tenia moltes pàtries, però la seva era Urrestilla, el poble on va nèixer. Berasategi va agrair el guardó i va llirar a Cristina Lagé dos exemplars del guió de la seva última pel.lícula, un en català i un altre en euskera. El doctor Josep Piera va sé l´encarregat de lliurar el tercer guardó a un colega seu, el doctor Josep Barnés, fins l´any passat, cap de traumatologia de l´Hospital Donostia. Piera va recordar les primeres paraules del doctor Barnés quan va arribar a Donostia: “Aquí si treballes bé, et podrás guanyar molt bé la vida”. El doctor Barnés es va mostrar molr ilusionat i quasi bé no va saber que dir. El violonxel de Pablo va tornar a posar-nos els pèls de punta. El vice-president de l´Espai, Xanti Pablo, va lliurar el guardó a la mare de Peio Ruiz Cabestany. Pablos va fer un recull dels molts esportistes catalans que treballen a Euskadi a l´inreves. La mare de Peio va confessar que no sap anar en bicicleta, però el seu fill sí, provocant el somriure de tots els presents La venda de llibres anava a bon ritme i el terre s´havia quasi bé assecat. Eren quasi bé la una de la tarda quan el conseller de l´Espai, Toni Strubell, va presentar el cinquè i últim premi del matí.: Antoni Batista. Periodista, escriptor i gran coneixedor de la realitat basca, Toni va fer un recorregut per la feina de Batista, fent parada en tres dels seus llibres més significatius, dels que va citar alguns dels troços més significatius. Antoni Batista va voler recordar els seus amics bascos que no estaven presents a l´acte i va fer una crida per l´agermanament més fort, si cal, entre els dos pobles. Per cloure l´acte, la tercera intervenció del músic Pablo. El cant dels ocells va tancar l´acte. Aplaudiments. La foto de familia de tots els guardonats va posar punt i final, mentre el cava, d´un vermell sorprenent, ja mollava les gorges i els consellers de l´Espai repartien roses a tots els assistents. Els Primers Premis Espai Catalunya Topalekua, tindran continuitat l´any vinent per seguir unint els dos pobles: Catalunya i Euskal Herria
Ramon Pujals Junta Directiva Espai Catalunya Topalekua |
| Anterior | Siguiente |
|---|





